Alteracions neurològiques musicals

La música ens acompanya tota la vida i la vivim i experimentem de moltes maneres. Diuen que és un llenguatge universal (jo no estic del tot d’acord …) i sabem que el seu potencial com a canal de comunicació és enorme. Però sempre ens aporta beneficis, plaer o moments de felicitat? Doncs no. També pot arribar a desencadenar sensacions i experiències realment difícils de gestionar, com les que es viuen amb les alteracions neurològiques musicals, uns trastorns de la percepció musical què, a grans trets, es poden classificar en:

Epilepsia musicogènica: és una forma d’epilèpsia molt poc comú induïda per la música que pot tenir diversos desencadenants: la qualitat del so, l’impacte emocional de la música en sí, sons forts, etc., podent ser específica per a un determinat gènere, peça o veu que canta (amb el cessament de la música, la crisi desapareix en la majoria dels casos).

Si desitgeu veure una classe molt interessant impartida pel Prof. Manuel Lafarga, sobre Epilèpsies Musicogénicas, podeu veure el següent vídeo:

Al·lucinacions musicals: representen un trastorn en el processament de sons complexos. Les persones que les pateixen perceben sons complexos en forma de música a conseqüència d’un so o en absència de qualsevol estímul acústic. Habitualment, les persones que pateixen una al·lucinació musical pensen que la música té un origen extern, però quan veuen que no troben la font, dedueixen que ha d’estar dins del seu cap, que prové “del seu cervell”. Aquestes al·lucinacions, a més d’aquesta aparent exterioritat, solen ser constants, repetitives, involuntàries i intrusives, i pot ser que tinguin significat o no. 

Us recomano molt veure aquest cas com a exemple: 

Distonia focal en els músics: també anomenada “rampa de el músic”, suposa la pèrdua de la coordinació dels dits de la mà a causa de la flexió i extensió involuntària dels dits i a altres posicions anòmales de la mà o el braç (implica dits, mà o braç). També ens podem trobar amb casos que afecten la zona oromandibular, de manera que apareixen dificultats per realitzar la conformació voluntària de llavis necessària per a la correcta execució musical. La teoria majorment acceptada sobre l’origen de la distonia focal és la basada en canvis plàstics en el cervell deguts als moviments repetitius duts a terme en un entrenament molt intens.

Si voleu veure un vídeo molt interessant sobre la distonia focal en els músics, us recomano aquest:

Amúsia: és la pèrdua específica de la percepció musical, que pot ser congènita (i afectar llavors només al to) o adquirida, i aquesta afectar diversos components en la percepció musical, en la producció musical o en la lectura o escriptura de la música depenent de si es troba danyat el funcionament motor o expressiu, resultant impossible llegir música, reconèixer cançons familiars, discriminar entre tons, cantar, escriure música o tocar un instrument.

Per conèixer més sobre aquest trastorn, us recomano escoltar el prestigiós neuròleg Oliver Sacks (així com llegir el seu llibre “Musicofilia”, en el qual es descriuen diverses condicions neurològiques relacionades amb la música):

També us suggereixo veure un molt breu reportatge interessantíssim sobre un cas d’amúsia:

Fonts consultades:

Kaplan, PW. (2003). Musicogenic epilepsy and epileptic music: a seizures song. Epilepsy & Behavior; 4: 464–473.   

Soria-Urios G., Duque P. y García- Moreno J.M. (2011). Música y cerebro: fundamentos neurocientíficos y trastornos musicales. Revista de Neurología; 52: 45-55.  

A la part d’abaix de la pàgina pots deixar el teu comentari. (No cal que omplis els camps del correu electrònic i web). Gràcies!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.