Iniciatives en les polítiques culturals. N’hi ha que ajuden i n’hi ha que no…

Afortunadament, l’esdeveniment “BARCELONA, ENS EN SORTIREM”, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, ha caigut pel seu propi pes i finalment, s’ha anul·lat. Ja no es realitzarà l’espectacle que pretenia comptar amb més d’una vintena d’actuacions musicals de diferents artistes enregistrades a terrats i balcons de la ciutat i que es retransmetria posteriorment el dissabte 9 de maig. 

Què ha passat? Moltíssims mitjans de comunicació ens ho expliquen i van obrint fils de debat per diferents xarxes al voltant del concert als terrats de Colau.

Segons l’alcaldessa, es tractava d’un regal col·lectiu de Barcelona al món per enviar un missatge d’esperança alhora que un reconeixement al sector cultural, tan perjudicat per la crisi. Però un regal de qui? Un reconeixement, com? A costa de què?

El pressupost de l’Ajuntament era de 200.000 euros per a despeses tècniques i alguns euros destinats als artistes. Com reconeixia Buenafuente, qui havia de presentar l’esdeveniment, gràcies al fet que els i les artistes renunciaven als seus catxets habituals per catxets reduïts, es podria dura a terme l’esdeveniment. I jo em pregunto: és tan difícil veure que el fet que les artistes renunciïn als seus honoraris no ajudada al sector cultural i continua perpetuant la idea que el normal és que les artistes treballin en condicions injustes i que si no ho fan, és perque no són prou generosos o solidaris?

És paradoxal que en un moment en què el sector cultural s’enfonsa encara més que de costum i en el que tot sembla indicar que trigarà a poder remuntar, d’una banda, es pretengui no retribuir als artistes com s’hauria i a més, tenint en compte que no es tractava d’un esdeveniment benèfic i que els presentadors, productors i tècnics sí que cobraven amb els seus honoraris habituals, i d’altra banda, que es pretengués destinar 200.000 euros públics a despeses tècniques en lloc d’invertir-los a ajudar a remuntar el sector cultural, per exemple, reduint preus per facilitar l’accés del conjunt de la població als béns culturals.

Gràcies al seny, finalment aquest mateix dissabte mateix s’ha decidit cancel·lar el concert, després que la meitat dels artistes (com per exemple, Manolo García, Sílvia Pérez Cruz i Sopa de Cabra), hagin renunciat a participar-hi a causa d’un cost que consideraven massa elevat, especialment en unes circumstàncies com les actuals.

Jo, totalment d’acord amb L’Acadèmia de la Música, considero que “Barcelona, ens en sortirem” ha estat un intent d’utilitzar la música i la cultura com a eina propagandística. I que a més, s’ha gestionat de la pitjor manera. Perquè l’Ajuntament no ha comptat amb l’Associació Cultural Coincidències, tenint en compte que fa tants anys que ja treballen precisament aquest format? L’equip de Coincidències, responsable de Terrats en Cultura, ha manifestat la seva “sorpresa i decepció”. “Creiem que liderar una ciutat significa col·laborar amb les entitats que ja hi treballen. Liderar significa sumar, no deixar de banda”, diu l’equip de Coincidències, que recorda que Terrats en Cultura va sorgir en plena crisi econòmica com un cicle de música i arts escèniques “com una manera de donar sortida a iniciatives artístiques que havien quedat aturades”.  I efectivament, tenen tota la raó. Les polítiques culturals han de generar processos de cooperació, treball col·lectiu i col·laboratiu entre la societat civil, diferents sectors i l’administració, eixamplant els espais de diàleg i construint solucions de manera democràtica, a part, d’apostar en benefici de la ciutadania més que no pas en l’ús propagandístic de les propostes culturals. 

Paral·lelament, aquests dies s’ha elaborat un manifest per demanar la implantació d’una RENDA BÀSICA UNIVERSAL I INCONDICIONAL PER ALS TREBALLADORS DE LA CULTURA I PER A TOTHOM QUI HO NECESSITA i en el que a data de 4 de maig, ja s’han adderit més de mil treballdors del sector amb la convicció que aquesta renda seria “LA MILLOR POLÍTICA CULTURAL POSSIBLE“, ja que “milloraria la vida de molta gent, i a el mateix temps milloraria radicalment les condicions de les pràctiques artístiques i culturals”.

El text posa en relleu les condicions laborals del sector: “fa prou anys de precarietat, ingressos per sota dels 6.000 euros anuals per a moltes persones, i supervivència a força de voluntat i treballs escombraries, com per poder afirmar que no sembla realista imaginar una vida digna sostinguda des del condicionament laboral “, i també milloraria la vida de la gran majoria de les persones que dediquen el seu temps de treball a tasques culturals, per sobre de les expectatives que els podria suposar qualsevol mesura cultural específica”. El treball cultural també és (…) un territori de conflicte, en el que les condicions de negociació fan que s’acceptin situacions d’explotació per manca d’alternatives. (…) Amb la renda bàsica podríem dir no”. A més, “afavoriria directament a les persones que ho necessiten, i no es distreu en les estructures, com fan tants sistemes de finançament públics…”. I lògicament, si les persones no tenen prou diners per “consumir cultura”, la cultura no és viable o acaba essent un recurs insolidari i elitista per a un cert públic. Per salvar la cultura cal garantir aquesta renda a tothom.

Són les professionals de la cultura les realment capaces d’identificar quines són les millors mesures. 

Certament, com adverteixen Martinell, A. i Coelho, T. (2018), els diferents agents socials i culturals segueixen la seva política cultural pròpia (p.8-9) i aquesta diversitat garanteix que a l’hora de promoure la cultura, diferents instàncies socials prenguin decisions diferents, fixin objectius diferents i planifiquin com assolir-los utilitzant estratègies diferents. Altrament, parlar d’una política cultural única significaria que existeix un autoritarisme que imposaria a la societat participar en la vida cultural sense llibertat, amb restriccions. Com advertia Ben André (2014) ” Les polítiques són diverses i prenen decisions que impliquen camins molt diferents”. Però com veiem, hi ha inicatives, objectius i estratègies que ajuden i n’hi ha que no…


A la part d’abaix de la pàgina pots deixar el teu comentari. (No cal que omplis els camps del correu electrònic i web). Gràcies!

Fonts consultades: 

APGCC. (2011). Guia de bones pràctiques de la Gestió Cultural. Associació de professionals de la Gestió Cultural de Catalunya.

Ben André, L. (2014). PolíticasCulturales. A: Manual Atalaya. Apoyoa la gestióncultural. Disponible a: http://atalayagestioncultural.es/pdf/02.3PoliticasCulturales.pdf 
 
Cervantes, X. (1 de maig de 2020). Debat al voltant del concert als terrats de Barcelona. Diari Ara. Disponible a:
https://www.ara.cat/cultura/Concerts-terrats-balcons-historia-coronavirus-covid-19_0_2445355542.html
 
Cervantes, X. (3 de maig de 2020). L'Acadèmia de la Música, contra l'ús propagandístic i partidista de la cultura arran de “Barcelona, ens en sortirem”. Diari Ara. Disponible a: https://www.ara.cat/cultura/Academia-Musica-contra-us-propagandistic-partidista-concert-terrats-Barcelona-Ens-En-Sortim-coronavirus-covid-19_0_2446555391.html
 
El Salto, (4 de maig de 2020). Más de un millar de profesionales de la cultura reclaman una renta básica universal como “la mejor política cultural posible”. Disponible a:https://www.elsaltodiario.com/renta-basica/manifiesto-sector-trabajadores-cultura-mejor-politica-cultural-posible?fbclid=IwAR0l8Cam4ub9um7h341fhylZY7khjuF9vPFOifyRl6LWjMqRLfmxq302rds

Martinell, A. i Coelho, T. (2018). Polítiques culturals: concepte, configuració i tendències”. Universitat Oberta de Catalunya.
 
Nativa, (30 d’abril de 2020). Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional. Nativa. Música i cultura, vistes des de Barcelona. Disponible a:https://nativa.cat/2020/04/gent-que-treballa-en-cultura-per-una-renda-basica-universal-i-incondicional/

TV3, (2 de maig de 2020). Sopa de Cabra, Txarango i Els Catarres renuncien a tocar a 'Barcelona, ens en sortirem" per l'alt cost del concert. Disponible a: https://www.ccma.cat/324/sopa-de-cabra-txarango-i-els-catarres-renuncien-a-tocar-a-barcelona-ens-en-sortirem-per-lalt-cost-del-concert/noticia/3008816/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.