Aforaments insostenibles en la desescalada. El cas de les sales de concerts.

L’impacte de la pandèmia en el sector cultural està sent el principal assumpte de la premsa cultural, la qual ens informa sobre l’allau d’iniciatives culturals que estan sorgint, les mesures que s’estan adoptant per a pal·liar els efectes devastadors de la Covid-19 en la cultura i els diversos manifestos i comunicats de diferents col·lectius pertanyents al teixit cultural en els quals critiquen algunes de les mesures adoptades per l’executiu i demanen ajustar-les urgentment a la realitat del sector instant al Govern a abordar aquests assumptes conjuntament.

El comunicat més recent ha estat el que ha fet públic la Plataforma de Sales de Concerts (PSDC), dos dies després que el Govern anunciés el pla de desescalada. La Plataforma, que representa més de 270 sales privades de música en directe de tot l’estat critica les mesures confuses i de difícil interpretació i aplicació adoptades amb relació als espectacles en viu, a més de deixar patent la seva “sorpresa i decepció” davant la falta d’interlocució del Govern amb les sales de concerts.

Efectivament, d’acord amb el comunicat, la reducció d’aforament proposada per l’executiu (del 30% en la segona fase de desescalada, i en la tercera, del 50%), “és inviable i condemna al sector a la fallida i desaparició del teixit cultural més fràgil” per tres motius: per la dificultat dels músics a oferir els espectacles garantint la distància social en l’escenari així com la del públic a les sales; per la inviabilitat econòmica d’aplicar-ho, ja que un concert habitualment comença a ser viable a partir de superar el 80% de la capacitat de l’espai i perquè generen fins i tot majors pèrdues econòmiques els espais a un 30% de la seva capacitat que romanent tancats. Certament, les sales de concerts requereixen una atenció especial per la seva especial singularitat.

A més, com es posa de manifest al comunicat, les mesures de reincorporació de les diferents activitats a la normalitat no segueixin uns paràmetres de coherència i no s’apliquen de la mateixa manera en tots els àmbits en els quals hi hagi grans concentracions de públic (com els diferents mitjans de transports, centres comercials, grans superfícies, etc.). Perquè aquestes mesures  s’han d’aplicar de manera exclusiva en l’exhibició d’activitats culturals?

Segons Juli Guiu, director de Festival de Cap Roig de Calella de Palafrugell, “la música sempre ha estat la marginada”, tot i que factura milions d’euros i dóna feina a “centenars de milers” de persones. “Potser els lobbies d’altres indústries són més poderosos i se’ls ha donat més importància”, adverteix Guiu.

Ja a mitjans d’abril, l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC), emetia un comunicat en què advertia la inviabilitat d’una dràstica reducció de l’aforament com la que, finalment, s’ha acabat imposant. En aquest comunicat, Lluís Torrents, president de l’ASACC i codirector de la Sala Razzmatazz, explicava dues úniques opcions. La primera, incrementar el preu de les entrades o disminuir els costos artístics i de personal. Però lògicament, es tractava d’una mesura inviable sense cap dubte perquè “no es pot traslladar el problema ni al públic ni als artistes ni als treballadors d’un sector que ja està fortament precaritzat”. La segona, que el cost d’aquelles entrades que no es poguessin vendre per la reducció d’aforament imposat, fos assumit o compensat amb fons públics. De fet, així s’està plantejant ja per a recintes de titularitat pública, “però per a sales privades no hi ha cap proposta d’aquest tipus”, explicava el president d’ASACC.

Després de l’anunci del pla de desescalada per part del Govern, l’Ajuntament de Barcelona amb col·laboració de diferents agents culturals de la ciutat, ha redactat un document amb l’objectiu d’analitzar les problemàtiques específiques de cada tipologia d’actes culturals, per extreure’n un seguit de criteris que permetin la seva realització adaptada a les mesures bàsiques de protecció i prevenció davant de possibles contagis per COVID 19, fins i tot abans que hi hagi una situació de normalitat i sempre mitjançant un contrast i autorització prèvia per part de Protecció Civil i l’Agència de Salut Pública de Barcelona, però pel que fa a les sales de concerts, també trobem algunes mesures que poc realistes: prohibir moure’s del lloc un cop realitzada l’acomodació i fins a la finalització de l’espectacle (tenint en compte que les sessions no poden comptar amb entreactes) o respectar un període de quarantena de mínim 24 hores entre companyies en la utilització d’espais tècnics, vestuaris i camerinos.

Com ho fem doncs, per salvar les sales de concerts? Crec que, de moment, l’única manera serà a través del finançament mitjançant el mecenatge. El mes passat, l’organització benèfica Music Venue Trust va iniciar la campanya #SaveOurVenues , amb l’objectiu d’aconseguir finançament col·lectiu per evitar el tancament de 556 locals independents del Regne Unit i de moment, s’ha aconseguit treure 140 recintes musicals de la llarga llista de locals que anaven a tancar.

A falta de polítiques públiques, esperem que a casa nostra sorgeixin iniciatives com aquesta i almenys moltes sales de concerts tinguin l’oportunitat d’intentar remuntar.


A la part d’abaix de la pàgina pots deixar el teu comentari. (No cal que omplis els camps del correu electrònic i web). Gràcies!

Fonts consultades:

BI-FM Radio. (2020, 30 d’abril). Salas de conciertos: “La reducción de aforo es inviable y nos condena a la desaparición”. Disponible a: http://www.bifmradio.com/ocio-cultura/salas-conciertos-aforo/
 
Cantabria 7TV. (2020, 18 d’abril). Entidades del sector de las artes escénicas y la música de toda España firman un manifiesto conjunto, para solicitar a las Administraciones públicas una interlocución urgente con los representantes del sector. Disponible a: http://www.vegavision.tv/articulo/actualidad/principales-entidades-sector-artes-escenicas-musica-toda-espana-han-firmado-manifiesto-conjunto-solicitar-administraciones-publicas-interlocucion-urgente-representantes-sector/20200418112249006099.html

Diari de Girona. (2020, 2 de maig). Les sales de concerts avisen que la reducció d'aforament les condemna. Disponible a: https://www.diaridegirona.cat/cultura/2020/05/03/sales-concerts-avisen-que-reduccio/1041871.html

Esteban, R. (2020, 28 d’abril). Cines, teatros y salas de conciertos podrían abrir el 25 de mayo con un tercio de su aforo. RTVE. Disponible a: https://www.rtve.es/noticias/20200428/cines-teatros-museos-nueva-normalidad/2012972.shtml
 
Gea, E. (2020, 8 de maig). Les sales de concerts no es poden permetre reduir l'aforament. Enderrock. Disponible a: http://www.enderrock.cat/noticia/21091/sales/concerts/no/es/poden/permetre/reduir/aforament

Institut de Cultura (maig, 2020). Criteris generals per a la realitzaciño d’actes culturals adaptats a mesures preventives  davant del Covid-19. Ajuntament de Barcelona. Disponible a:  https://continguts-www.barcelona.cat/barcelonacultura/sites/default/files/editor_html/00_criteris_generals_per_a_la_realitzacio_actes_culturals_2005.pdf

Koch, T. (2020, 29 d’abril). La desescalada cultural, sector por sector. El País. Disponible a: https://elpais.com/cultura/2020-04-29/la-desescalada-cultural-sector-por-sector.html
López, F. (4 de maig de 2020). Llegó la hora de tomar decisiones. Teknecultura. Disponible a:. https://teknecultura.com/bloc/llego-la-hora-de-tomar-decisiones/
 
MondoSonoro (2020, 20 de maig). #SaveOurVenues salva 140 salas de conciertos de Reino Unido. Disponible a: https://www.mondosonoro.com/noticias-actualidad-musical/saveourvenues-salas-de-conciertos-de-reino-unido/
 
OnaCat.Radio. (2020, 1 de maig). Comunicat Plataforma de Sales de Concerts (PSDC). Disponible a:https://www.onacatradio.cat/comunicat-plataforma-de-sales-de-concerts-psdc/
 
 

Iniciatives en les polítiques culturals. N’hi ha que ajuden i n’hi ha que no…

Afortunadament, l’esdeveniment “BARCELONA, ENS EN SORTIREM”, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, ha caigut pel seu propi pes i finalment, s’ha anul·lat. Ja no es realitzarà l’espectacle que pretenia comptar amb més d’una vintena d’actuacions musicals de diferents artistes enregistrades a terrats i balcons de la ciutat i que es retransmetria posteriorment el dissabte 9 de maig. 

Què ha passat? Moltíssims mitjans de comunicació ens ho expliquen i van obrint fils de debat per diferents xarxes al voltant del concert als terrats de Colau.

Segons l’alcaldessa, es tractava d’un regal col·lectiu de Barcelona al món per enviar un missatge d’esperança alhora que un reconeixement al sector cultural, tan perjudicat per la crisi. Però un regal de qui? Un reconeixement, com? A costa de què?

El pressupost de l’Ajuntament era de 200.000 euros per a despeses tècniques i alguns euros destinats als artistes. Com reconeixia Buenafuente, qui havia de presentar l’esdeveniment, gràcies al fet que els i les artistes renunciaven als seus catxets habituals per catxets reduïts, es podria dura a terme l’esdeveniment. I jo em pregunto: és tan difícil veure que el fet que les artistes renunciïn als seus honoraris no ajudada al sector cultural i continua perpetuant la idea que el normal és que les artistes treballin en condicions injustes i que si no ho fan, és perque no són prou generosos o solidaris?

És paradoxal que en un moment en què el sector cultural s’enfonsa encara més que de costum i en el que tot sembla indicar que trigarà a poder remuntar, d’una banda, es pretengui no retribuir als artistes com s’hauria i a més, tenint en compte que no es tractava d’un esdeveniment benèfic i que els presentadors, productors i tècnics sí que cobraven amb els seus honoraris habituals, i d’altra banda, que es pretengués destinar 200.000 euros públics a despeses tècniques en lloc d’invertir-los a ajudar a remuntar el sector cultural, per exemple, reduint preus per facilitar l’accés del conjunt de la població als béns culturals.

Gràcies al seny, finalment aquest mateix dissabte mateix s’ha decidit cancel·lar el concert, després que la meitat dels artistes (com per exemple, Manolo García, Sílvia Pérez Cruz i Sopa de Cabra), hagin renunciat a participar-hi a causa d’un cost que consideraven massa elevat, especialment en unes circumstàncies com les actuals.

Jo, totalment d’acord amb L’Acadèmia de la Música, considero que “Barcelona, ens en sortirem” ha estat un intent d’utilitzar la música i la cultura com a eina propagandística. I que a més, s’ha gestionat de la pitjor manera. Perquè l’Ajuntament no ha comptat amb l’Associació Cultural Coincidències, tenint en compte que fa tants anys que ja treballen precisament aquest format? L’equip de Coincidències, responsable de Terrats en Cultura, ha manifestat la seva “sorpresa i decepció”. “Creiem que liderar una ciutat significa col·laborar amb les entitats que ja hi treballen. Liderar significa sumar, no deixar de banda”, diu l’equip de Coincidències, que recorda que Terrats en Cultura va sorgir en plena crisi econòmica com un cicle de música i arts escèniques “com una manera de donar sortida a iniciatives artístiques que havien quedat aturades”.  I efectivament, tenen tota la raó. Les polítiques culturals han de generar processos de cooperació, treball col·lectiu i col·laboratiu entre la societat civil, diferents sectors i l’administració, eixamplant els espais de diàleg i construint solucions de manera democràtica, a part, d’apostar en benefici de la ciutadania més que no pas en l’ús propagandístic de les propostes culturals. 

Paral·lelament, aquests dies s’ha elaborat un manifest per demanar la implantació d’una RENDA BÀSICA UNIVERSAL I INCONDICIONAL PER ALS TREBALLADORS DE LA CULTURA I PER A TOTHOM QUI HO NECESSITA i en el que a data de 4 de maig, ja s’han adderit més de mil treballdors del sector amb la convicció que aquesta renda seria “LA MILLOR POLÍTICA CULTURAL POSSIBLE“, ja que “milloraria la vida de molta gent, i a el mateix temps milloraria radicalment les condicions de les pràctiques artístiques i culturals”.

El text posa en relleu les condicions laborals del sector: “fa prou anys de precarietat, ingressos per sota dels 6.000 euros anuals per a moltes persones, i supervivència a força de voluntat i treballs escombraries, com per poder afirmar que no sembla realista imaginar una vida digna sostinguda des del condicionament laboral “, i també milloraria la vida de la gran majoria de les persones que dediquen el seu temps de treball a tasques culturals, per sobre de les expectatives que els podria suposar qualsevol mesura cultural específica”. El treball cultural també és (…) un territori de conflicte, en el que les condicions de negociació fan que s’acceptin situacions d’explotació per manca d’alternatives. (…) Amb la renda bàsica podríem dir no”. A més, “afavoriria directament a les persones que ho necessiten, i no es distreu en les estructures, com fan tants sistemes de finançament públics…”. I lògicament, si les persones no tenen prou diners per “consumir cultura”, la cultura no és viable o acaba essent un recurs insolidari i elitista per a un cert públic. Per salvar la cultura cal garantir aquesta renda a tothom.

Són les professionals de la cultura les realment capaces d’identificar quines són les millors mesures. 

Certament, com adverteixen Martinell, A. i Coelho, T. (2018), els diferents agents socials i culturals segueixen la seva política cultural pròpia (p.8-9) i aquesta diversitat garanteix que a l’hora de promoure la cultura, diferents instàncies socials prenguin decisions diferents, fixin objectius diferents i planifiquin com assolir-los utilitzant estratègies diferents. Altrament, parlar d’una política cultural única significaria que existeix un autoritarisme que imposaria a la societat participar en la vida cultural sense llibertat, amb restriccions. Com advertia Ben André (2014) ” Les polítiques són diverses i prenen decisions que impliquen camins molt diferents”. Però com veiem, hi ha inicatives, objectius i estratègies que ajuden i n’hi ha que no…


A la part d’abaix de la pàgina pots deixar el teu comentari. (No cal que omplis els camps del correu electrònic i web). Gràcies!

Fonts consultades: 

APGCC. (2011). Guia de bones pràctiques de la Gestió Cultural. Associació de professionals de la Gestió Cultural de Catalunya.

Ben André, L. (2014). PolíticasCulturales. A: Manual Atalaya. Apoyoa la gestióncultural. Disponible a: http://atalayagestioncultural.es/pdf/02.3PoliticasCulturales.pdf 
 
Cervantes, X. (1 de maig de 2020). Debat al voltant del concert als terrats de Barcelona. Diari Ara. Disponible a:
https://www.ara.cat/cultura/Concerts-terrats-balcons-historia-coronavirus-covid-19_0_2445355542.html
 
Cervantes, X. (3 de maig de 2020). L'Acadèmia de la Música, contra l'ús propagandístic i partidista de la cultura arran de “Barcelona, ens en sortirem”. Diari Ara. Disponible a: https://www.ara.cat/cultura/Academia-Musica-contra-us-propagandistic-partidista-concert-terrats-Barcelona-Ens-En-Sortim-coronavirus-covid-19_0_2446555391.html
 
El Salto, (4 de maig de 2020). Más de un millar de profesionales de la cultura reclaman una renta básica universal como “la mejor política cultural posible”. Disponible a:https://www.elsaltodiario.com/renta-basica/manifiesto-sector-trabajadores-cultura-mejor-politica-cultural-posible?fbclid=IwAR0l8Cam4ub9um7h341fhylZY7khjuF9vPFOifyRl6LWjMqRLfmxq302rds

Martinell, A. i Coelho, T. (2018). Polítiques culturals: concepte, configuració i tendències”. Universitat Oberta de Catalunya.
 
Nativa, (30 d’abril de 2020). Gent que treballa en cultura, per una renda bàsica universal i incondicional. Nativa. Música i cultura, vistes des de Barcelona. Disponible a:https://nativa.cat/2020/04/gent-que-treballa-en-cultura-per-una-renda-basica-universal-i-incondicional/

TV3, (2 de maig de 2020). Sopa de Cabra, Txarango i Els Catarres renuncien a tocar a 'Barcelona, ens en sortirem" per l'alt cost del concert. Disponible a: https://www.ccma.cat/324/sopa-de-cabra-txarango-i-els-catarres-renuncien-a-tocar-a-barcelona-ens-en-sortirem-per-lalt-cost-del-concert/noticia/3008816/